Rellotges de sol III

 

Carrer de Pescadors al Cabanyal, València, País Valencià

21 de desembre 2014, 12:41

Catí, Alt Maestrat, País Valencià

26 de novembre de 2017, 14:16

Catí, Alt Maestrat, País Valencià

26 de novembre de 2017, 14:17

Morella, Els Ports, País Valencià

30 de desembre de 2008, 14:28

Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Catalunya.

10 d’agost de 2012, 11:56

Mosset, Conflents, Catalunya Nord.

3 de novembre de 2012, 10:01

Vilafranca de Conflent, Conflent, Catalunya Nord

2 novembre 2012, 16:11

Vilafranca de Conflent, Conflent, Catalunya Nord.

2 novembre de 2012, 16:11

Gràfica de l’equació de temps en una paret per corregir els rellotges de sol.

Ermita de Nuestra Señora del Remedio, Utiel, Plana Utiel-Requena

16 de gener de 2010, 14:08

Prats de Molló, Vallespir

4 de novembre de 2007, 12:09

Prats de Molló, Vallespir

4 de novembre de 2007, 12:09

 

Relotges de sol II – Munic

En el Museu de Ciència i Tecnologia de Munic hi ha intal·lat en una terrassa exterior una col·lecció variada d’almenys 20 rellotges. Ací, tant sols una mostra

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Aquest és de precisió i incorpora l’equació del temps

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:35

Aquest està en l’exterior en un mur i és una còpia d’un situat en Alpirsbach (Alemanya) i que es considera el més antic d’Europa amb data de 1477

Munic, Alemanya

17 de març 2011, 13:38

Es pot trobar molta més informació en cadrans solaires de michel lalos

 

Rellotges especials

Plaça Sant Marc, Venècia, Itàlia

Rellotge de 24 hores.

19 d’agost 2014, 18:13

Viena, Àustria

Ankeruhr: Rellotge modernista en Viena, original presentació de les hores i minuts amb figures.

25 d’agost 2018, 7:59

Cahors, França

Rellotge que funciona amb esferes metàl·liques

27 d’agost 2013, 11:17

Xelva, Serrans, País Valencià

Rellotge molt original que a més de l’hora i minuts donava el dia de la setmana i del més. Actualment no està en funcionament.

10 de març 2019, 15:09

Relotges de sol I

Linz, Àustria

22 d’agost 2018, 11:31

 

Scholss Hellbrunn, Àustria

18 d’agost 2018, 9:26

Spitz, Àustria

23 d’agost 2018, 12:12

“Fes-ho com el rellotge de sol compta les hores alegres”. Elegant però amb diversos errors estranys

Palau Imperial de Hofburg, Viena, Àustria

24 d’agost 2018, 10:11

Castell de Heidelberg, Alemanya

17 de març de 2009, 12:13

Jardí Botànic de Pàdua, Itàlia

23 d’agost 2014, 18:45

Lucerna, Suïssa

25 d’agost 2011, 12:29

Lausana, Suïssa

27 d’agost 2011, 15:43

Générargues, França

21 de juliol 2009, 15:12

 

Estremoz, Portugal

21 d’abril 2019, 9:42

Ragusa, Sicília, Itàlia 

21 de setembre 2019, 15:21

 

Kreuzberg, Berlín, Alemanya

29 d’octubre 2019, 11:39

 

 

 

Anàlisi de Cercles Infinits de M. C. Escher

Amb mosaics regulars, els seus duals i algunes diagonals es poden analitzar els quatre gravats de la sèrie “cercle infinit”. Segurament no es van fer seguint la numeració que

Circle I

En Circle I ha usat el mosaic {6,4} (en taronja) que és dels més fàcils de dibuixar amb regla i compàs amb els seus duals {4,6} (en blau).  Realment va dibuixar tots els triangles (millor dit molts dels triangles) que deriven del triangle bàsic inicial i s’obtenen unint el centre de cada polígon amb els punts mitjans dels costats i amb els vèrtexs del polígon.

Ací veiem el mosaic {6,4} com se sol dibuixar amb el desenvolupament de tots triangles. Dibuixat un triangle del polígon central podem obtenir els altres mitjançant reflexions (inversions) i girs, primer obtenim el polígon central i després mitjançant reflexions sobre els costats anem obtenint la resta del mosaic.

Circle II

En Circle II amb el mosaic regular {8,3} (verd) i el seu dual {3,8} (blau) podem analitzar el dibuix. La punta de la creu que ix d’un costat entra per l’adjacent compensant l’àrea que llevem per la que afegim. Escher acoloreix amb tres colors perquè 3 octògons s’ajunten en un vèrtex i pot alternar perfectament.

Però si analitzem amb més deteniment i dibuixem algunes diagonals de manera que unim els vèrtexs 1 amb el 6, el 2 amb el 5, el 3 amb el 8, i el 4 amb el 7, numerant des de la part positiva de l’eix OX, coincideix perfectament amb les línies utilitzades per construir les creus. La superposició perfecta en el mosaic ens fa pensar que Escher tenia algun mètode per construir els segments hiperbòlics de manera eficaç.

Circle III

Aquest és un dels més admirats per la dificultat de la construcció i l’alternança de colors. Afegir el dual al dibuix pareix que no ajuda a l’anàlisi. Una possible interpretació és que dibuixant les diagonals dels vèrtexs imparells aconseguim un mosaic semiregular (4,3,4,3,4,3). Les aletes dorsals estan sobre els segments d’aquest mosaic de manera que un peix queda dividit en dos, en els quadrats hi ha quatre mitjos peixos i en els triangles 3 mitjos. En els centres dels quadrats s’ajunten 4 aletes de dos colors i en els centres del triangle 3 aletes de diferent color. En els vèrtexs del mosaic semiregular coincideixen 3 boques i tres cues de tres colors fent la impressió que els del mateix color van seguint-se.

Si observem el mosaic semiregular, veurem que les diagonals que el formen no componen arcs majors amb el mateix centre si no que cadascun formaria part d’una circumferència amb un centre diferent i són segments hiperbòlics. Les línies blanques de les aletes dorsals si que estan dibuixades amb dos arcs que s’aproximen al mosaic, però que no són segments hiperbòlics, S’anomenen horocicles i no són perpendiculars al cercle unitat.

Circle IV

En aquest torna a usar el mosaic {6,4} però a diferència de Circle I usa dos motius, un àngel i un dimoni. Ha girat 30° el mosaic de la posició més comuna. En ajuntar-se el mosaic i el seu dual formen un mosaic irregular de rectangles i en cadascun d’ells hi ha mig dimoni i mig àngel.

Mosaics hiperbòlics en el disc

Alguns mosaics que podem construir amb Geogebra

Amb un polígon centrat: són del tipus {8,3}, {5,4}, {3,8} i  {4,12}

El primer està format per octògons regulars en el pla hiperbòlic definit en un cercle unitat. En cada vèrtex s’ajunten 3 octògons.

Amb un vèrtex centrat: són del tipus {4,5} i  {5,6}

El primer està format per quadrats i en cada vèrtex conflueixen 5 polígons. Un vèrtex està col·locat en el centre del cercle.

O també descentrats: tipus {5,4}