Oyfn veg shteyt a boym.

Oyfn veg shteyt a boym, Shteyt er ayngeboygn, Ale feygl funem boym Zaynen zikh tsefloygn.

Dray keyn mayrev, dray keyn mizrekh, Un der resht – keyn dorem, Un dem boym gelozt aleyn Hefker far dem shturem.

Zog ikh tsu der mamen: -her, Zolst mir nor nit shtern, Vel ikh, mame, eyns un tsvey Bald a foygl vern…

Ikh vel zitsn oyfn boym Un vel im farvign Ibern vinter mit a treyst Mit a sheynem nign.

Zogt di mame: – nite, kind – Un zi veynt mit trern – Vest kholile oyfn boym Mir far froyrn vern.

Zog ikh: -mame, s’iz a shod Dayne sheyne oygn Un eyder vos un eyder ven, Bin ikh mir a foygl.

L’arbret.

Hi ha un arbret vora el camí, vinclat cap a terra, de l’arbret tots els ocells, volen ben lluny.

Tres al nord, tres a l’orient, d’altres cap al sud, i l’arbret es queda sol, lliurat al mal temps.

I a la mare jo li dic: -“Ara no em turmentis, perquè mare tot d’un cop, un ocell em torno.

Vull pujar damunt l’arbret, i vull bressolar-lo, tot l’hivern i encara més, amb una cançó”.

I la mare diu al fill, mentre els ulls li ploren: -“Ai Déu meu! que et gelaràs, estant damunt l’arbret”

I a la mare jo li dic, als seus ulls preciosos: -“Tan se val que vingui el fred, vull tornar-me ocell”.

Veynt di mame: – ltsik, kroyn, Ze, um gotes viln, Nem zikh mit a shalikl, Kenst zikh nokh farkiln.

Di kaloshn tu zikh on, S’geyt a sharfer vinter Un di kutshme nem oykh mit – Vey iz mir un vind mir…

– Un dos vinter-laybl nem, Tu es on, du shovte, Oyb du vilst nit zayn keyn gast Tsvishn ale toyte…

Kh’heyb di fligl, s’iz mir shver, Tsu fil, tsu fil zakhn, Hot di mame ongeton Ir feygele, dem shvakhn.

Kuk ikh troyerik mir arayn In mayn mames oygn, S’hot ir libshaft nit gelozt Vern mir a foygl…

Oyfn veg shteyt a boym, Shteyt her ayngebogen, Ale feygl funem boym Zaynen zikh tsefloygn…

Itzik Manger 

I la mare fent grans plors: -“Pren! Déu meu, Senyor! Pren això, aquest mocador, perquè no et refredis.

Les sabates són aquí, mal hivern arriba, tapa’t amb aquest llençol, no em facis patir.

Pren també l’abric d’hivern, has perdut el cap, potser vols ser un convidat, entre els qui reposen?””

Alça l’ala, tot el pes, massa, massa coses, i la mare ja ha vestit, el petit ocell.

I amb tristesa miro els ulls de la meva mare, son amor no m’ha deixat en ocell tornar-me.

Hi ha un arbret vora el camí, vinclat cap a terra, de l’arbret tots els ocells, volen ben lluny.

Traducció al català: Maurici Farré