Reflexió personal
Potser necessari justificar el nom i el propòsit d’aquesta pàgina web amb títol estrany. He volgut fugir d’una visió utilitària de les matemàtiques tant per l’ensenyament com per la vida quotidiana. No es pretén donar lliçons de res ni explicar el món. Tampoc vull desenvolupar cap vessant lúdic. És el que és i prou.
Partint del kōan zen de l’arbre que fa o no soroll es pot desenvolupar una discussió en què uns defensaran una opinió i uns altres la contraria. Però com tot kōan el seu valor està a provocar eixa reflexió, promoure una alternativa visió de les coses.
En el llibre “Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid” de Douglas Hofstadter apareix el trencaclosques MU en què les regles enunciades són insuficients per deduir la paraula MU. Cal eixir de les regles per demostrar que és impossible. En el llibre es vol exemplificar el teorema d’incompletesa de Gödel. Casualment vaig trobar en un article de wikipedia que en el cinquanta aniversari d’Emmy Noether li van oferir una endevinalla de síl·labes mμν, que va resoldre ràpidament i que s’ha perdut. Vaig pensar que estaven relacionades les dues coses. Bona escusa per juntar-ho tot i ara tan sols calia col·locar MU per algun lloc, l’arbre està obligat a callar quan ningu l’escolta.
Feia temps que anava treballant en els mosaics, en particular els hiperbòlics, sobretot per explicar algunes obres de M. C. Escher. Un tema poc relacionable amb l’ensenyament secundari, tal vegada una mica al superior. Hi ha tota una part de les matemàtiques que no s’usa ni s’explica en un lloc ni en un altre, siga perquè el nivell no és elemental, siga perquè no forma part d’una teoria formal moderna o siga perquè s’ha passat de moda.
En aquesta recopilació de material anirà apareixent allò que em resulte interessant, buscant una visió tangencial, lateral o diferent de les matemàtiques, no d’un nivell alt sinó aquelles que siguen poc conegudes, poc útils o passades de moda, però que puguen provocar un interés a qui aprecie les matemàtiques. Com un arbre que no vol fer soroll però ha caigut però la seua llenya encara es pot aprofitar, o com un arbre esperant el primer sol amb les tendres fulles de la primavera. No es pretén explicar o fer teoria però sí que espere donar les claus per saber més o enllaços on obtenir més informació.
Enfront de les matemàtiques tan objectives he seleccionat, com a contrapunt, algunes poesies que sempre seran subjectives i transmeten allò que segurament mai podran explicar els models més recaragolats del pensament matemàtic.
En preparar la web he estat conscient de les fotos que havia fet i tenia guardades, sobretot d’ençà que hi ha fotografia digital. Van aparéixer imatges de rellotges de sol o fotos amb mirada matemàtica o poètica o simplement que comuniquen alguna cosa. I es podien aprofitar per a fer agradables les entrades. Les fotografies i imatges que acompanyen aquesta pàgina web estan fetes per l’autor (i si no s’especificarà l’origen) i en cas d’utilitzar-les espere faça constar l’autoria.
Aquest recull de coses (els fractals, l’infinit, els mosaics, l’heterodòxia, l’art visual o escrit, natura i matemàtica) sense connexió aparent es completa amb algun treball amb 
